DIARI DE VALÈNTIA III

Funs mesos,  uns companys de professió i afortunadament amics, m’enrolaren en un projecte perquè escriguera un peça teatral.
Feia temps que no escrivia a soles i en un primer moment vaig sentir molt de respecte al fet, entre altres coses, per culpa dels  companys  amb els que compartiria text la meua peça. Però el projecte VEUS i la seua primera obra, VALÈNTIA,  em capitvaren des del principi i sentí que no podia dir que no, aportar,  pel contrari, des de l’escriptura o des d’on poguera el meu granet d’arena. Des de la humilitat, per descomptat, fins i tot amb la valentia que dóna la inconsciència i l’entusiasme. Perquè projectes com aquests són necessaris, perquè em recomforten un poc amb el meu entorn, perquè em fan eixir de la impotència i indiferència que tot ho silencia, perquè calmen la meua inquietud i em deixen dormir millor,  al menys per un temps.
El procés d’escriptura va ser apassionant, intens, dur. Creàrem una eina de col.laboració que multiplicà el treball, però implementà el resultat, o així ho esperem.
El que tinc clar és que tot el que hem escrit ho hem fet des de l’absoluta responsabilitat ètica i socio-política com a ciutadans valencians que parlen des del camp cultural. Perquè d’això es tracta.
Després, el projecte VEUS va crèixer,  afegint directors, actors, il·luminadors, músics, escenògrafs, vestuaristes, producció, dissenyadors… I ara estem a punt de compartir-lo.  Esperem poder fer-ho amb tots vosaltres i que les VEUS, les nostres i les vostres, s’escolten altes i clares.    
MARIBEL BAYONA

No hay comentarios:

Publicar un comentario